Descripció de l’activitat

Aquesta activitat consisteix en una autoavaluació inicial dels hàbits de treball i l’autonomia de cada alumne/a, amb l’objectiu de fomentar la reflexió personal sobre el seu rendiment acadèmic i les seves capacitats per gestionar les tasques de manera independent.

En primer lloc, el tutor introduirà el concepte d’autoavaluació i explicarà la importància de reflexionar sobre el propi procés per millorar els hàbits de treball. A continuació, es detallaran els indicadors que els i les alumnes/as hauran d’avaluar a través de la graella d’autoavaluació que se’ls proporcionarà, com ara: organització del material, realització dels deures, autonomia a l’aula, gestió del temps, ús de l’agenda escolar i gestió dels apunts a l’aula. En concret, hauran de completar individualment la graella d’autoavaluació on valoraran d’1 a 5 el seu exercici en cada ítem i podran afegir observacions sobre com creuen que poden millorar. Durant aquest temps, el tutor juntament amb l’alumna de pràctiques estaran disponibles per aclarir dubtes.

Un cop els i les alumnes/as hagin completat la seva autoavaluació, es farà una reflexió grupal sobre els resultats obtinguts. Es fomentarà una discussió on puguin compartir les seves impressions sobre les seves fortaleses i dificultats, així com les possibles solucions o millores que poden aplicar a les seves rutines d’estudi i organització.

Objectius

1. Fomentar l’autoconeixement dels i les alumnes/as sobre els seus hàbits de treball i el seu nivell d’autonomia en l’execució de les tasques acadèmiques.
2. Millorar l’autoregulació dels i les alumnes/as mitjançant l’autoavaluació, ajudant-los/as a identificar les seves fortaleses i àrees de millora.
3. Promoure la reflexió sobre l’autonomia en l’execució de tasques acadèmiques i la presa de decisions en el seu procés d’aprenentatge.

Reflexió personal

L’activitat realitzada ha tingut un enfocament clarament centrat en el desenvolupament de la reflexió personal i l’autoregulació, pilars essencials en el procés d’aprenentatge autònom (Zimmerman, 2002). Aquesta activitat ha permès als i les alumnes/as prendre consciència de les seves fortaleses i febleses en relació amb la gestió de les tasques acadèmiques, promovent una mirada introspectiva sobre el seu rendiment.

L’objectiu principal de fomentar la reflexió personal i l’autoconeixement per millorar els hàbits de treballs considero que s’ha assolit parcialment. En general, l’alumnat ha mostrat interès durant l’activitat i ha completat les graelles d’autoavaluació amb serietat. A la reflexió grupal posterior, molts van identificar dificultats clares, com un ús irregular de l’agenda escolar i la carpeta, una manca d’organització en els apunts o una falta de planificació per l’estudi, però d’altres, no van participar activament en el debat, cosa que pot suggerir una manca de confiança o un desinterès per compartir les seves reflexions.

Pel que fa a l’acompanyament durant l’activitat, ha estat clau per aclarir dubtes sobre els ítems a valorar, especialment en alumnes que han tingut dificultats per interpretar algunes categories. Aquesta tasca ha reforçat el meu vincle amb els i les alumnes/as, fomentant un clima de confiança que, segons Pianta et al. (2012), és essencial per a l’aprenentatge.

• Aspectes positius i destacables de la sessió:
  • Promoció de l’autoreflexió: els i les alumnes han mostrat interès a analitzar els seus hàbits i rutines, reconeixent aspectes a millorar. Aquest procés d’autoreflexió pot fomentar l’autoregulació, segons explica Zimmerman (2002).
  • Participació en la reflexió grupal: tot i que no tots els i les alumnes/as han participat, molts han aportat idees valuoses sobre estratègies d’organització, com l’ús d’una agenda digital o dedicar temps específic a revisar el material.
  • Identificació de necessitats: els resultats de l’autoavaluació han permès identificar patrons comuns, com una baixa puntuació en la gestió del temps, la gestió dels apunts a classe i l’organització del material.

• Aspectes a millorar:
  • Participació activa: alguns alumnes/as semblaven desconnectats durant la reflexió grupal. Potser seria útil implementar dinàmiques més participatives, com treball en parelles o petits grups, per facilitar la comunicació.

Evidències

L’activitat es va realitzar el dimarts 19 de novembre de 2024. Per completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives realitzades a l’aula on es garanteix la privacitat de les persones implicades. Aquest material gràfic s’acompanya de tres exemples de graelles d’autoavaluació completades per l’alumnat per visualitzar la participació i el treball fet durant la sessió.

Exemples de graelles d’autoavaluació completades: enllaç

Avaluació

Per avaluar l’activitat, s’ha fet ús de la graella d’autoavaluació que els i les alumnes/as han completat durant la sessió. Aquesta eina ha permès analitzar les necessitats reals del grup, identificant les àrees amb més dificultats i aquells aspectes en què mostren un major marge de millora. Els resultats obtinguts reflecteixen una baixa puntuació en ítems com la gestió del temps (amb un 48% d’alumnes valorant-se amb puntuacions entre 1 i 3) i l’organització del material i la gestió dels apunts a classe (amb un 45% de puntuacions baixes). Aquests resultats indiquen que cal incidir especialment en aquestes dimensions.

A continuació, s’adjunta la graella amb l’extracció dels resultats generals i els percentatges obtinguts, així com alguns comentaris rellevants aportats pels alumnes, que ofereixen una visió més qualitativa de les seves percepcions i necessitats.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat, l’assoliment parcial dels objectius plantejats i les observacions realitzades durant la sessió.

Graella d’autoavaluació amb els resultats: enllaç

Full de seguiment de la sessió: enllaç

Observacions personals

Durant l’activitat, s’ha observat algunes dificultats en les relacions interpersonals entre l’alumnat. Un aspecte destacable ha estat que alguns alumnes han mostrat reticència a compartir les seves reflexions en la discussió grupal, probablement per por al judici dels companys/es o per manca de confiança en si mateixos/es.

Pel que fa a les harmonies amb la teoria, l’activitat s’ajusta als principis de l’autoregulació de l’aprenentatge (Zimmerman, 2002), promovent la reflexió personal com a motor de millora. Tanmateix, s’ha percebut una certa contradicció en l’aplicació pràctica d’aquests principis, ja que alguns/es alumnes/as semblaven confosos o desmotivats davant la tasca d’identificar les seves pròpies limitacions. Això pot suggerir que la idea de l’autoavaluació com a eina de millora no està del tot interioritzada per alguns/es.

Finalment, s’han trobat harmonies entre la percepció personal de l’activitat i el feedback verbal dels i les alumnes, molts dels quals han expressat sentir-se més conscients de les seves mancances organitzatives.

 

Referències bibliogràfiques

Pianta, R., Hamre, B., i Allen, J. (2012). Teacher-student relationships and engagement: Conceptualizing, measuring, and improving the capacity of classroom interactions. Handbook of research on student engagement (p.365-386). https://doi.org/10.1007/978-1-4614-2018-7_17

Zimmerman, B. (2002). Becoming a self-regulated learner: An overview. Theory into Practice, 41(2), 64-70. https://doi.org/10.1207/s15430421tip4102_2