Descripció de l’activitat

En aquesta acció, s’ha revisat i millorat l’ús de l’agenda escolar com a eina per gestionar les tasques acadèmiques. Abans de començar l’activitat, els i les docents de les diferents assignatures han anotat en un calendari mensual, totes les dates dels deures, les entregues de treballs i les dates d’exàmens. Aquest calendari s’ha posat a disposició de l’alumnat per tal que pugui consultar-lo (està enganxat a la taula del professor/a de l’aula perquè sigui accessible).

Posteriorment, l’acció que s’ha dut a terme ha consistit en una revisió individual i d’alumnes a l’atzar per comprovar que tota la informació de les agendes coincidia amb el calendari dels docents. L’alumna de pràctiques ha supervisat que no falti cap informació important i ha proporcionat orientacions si cal.

Objectius

1. Assegurar que tots els deures, entregues i dates d’exàmens estiguin correctament anotats en les agendes dels alumnes.
2. Fomentar la responsabilitat i l’autonomia en la gestió del temps.

La reflexió personal

L’acció realitzada per fomentar l’ús de l’agenda escolar s’alinea amb la perspectiva de diversos autors sobre l’aprenentatge significatiu i l’autonomia de l’alumnat. Coll i Monereo (2008) subratllen la importància de proporcionar eines pràctiques que connectin amb les necessitats reals dels estudiants, mentre que Zabala i Arnau (2007) destaquen que l’atenció a la diversitat és clau per adaptar les estratègies a cada perfil d’aprenentatge. Durant la sessió, he observat que aquestes idees teòriques tenen un gran valor pràctic, ja que les intervencions individualitzades m’han permès identificar les dificultats específiques de cada alumne en la gestió de l’agenda. Tanmateix, també he observat que establir hàbits sòlids requereix temps i un acompanyament constant, tal com assenyalen Pozo i Postigo (2000).

Aspectes positius de l’acció:

• Connexió amb la realitat acadèmica: l’activitat ha ajudat els alumnes a visualitzar la importància de l’agenda com a eina per gestionar millor les tasques i responsabilitats escolars.
• Supervisió individualitzada: revisar les agendes de manera individual ha facilitat una atenció personalitzada, que permet identificar quins alumnes necessiten més suports i quins ja tenen hàbits organitzatius consolidats.
• Participació del cos docent: l’elaboració prèvia d’un calendari conjunt per part del professorat ha creat una base estructurada d’ajuda a l’alumnat.

Aspectes a millorar:

• Seguiment periòdic: perquè els hàbits d’organització es consolidin, seria interessant fer revisions més freqüents i establir rutines.

Les evidències

L’activitat s’ha realitzat el dimarts 3 de desembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta d’un seguit d’imatges il·lustratives de l’ús i revisió de les agendes dels i les alumnes/as, així com una imatge del calendari docent conjunt ubicat a la taula de l’aula. Les imatges garanteixen la privacitat de les persones implicades.

L’avaluació

Per avaluar l’activitat, s’ha dut a terme a través de l’observació directa en la revisió d’un grup d’alumnes per verificar que tenen totes les dates dels deures, entregues i exàmens anotades a les seves agendes. També, s’ha tingut en compte l’organització personal pel que fa a l’estructura i claredat de les anotacions, així com l’ús de codis de colors o altres estratègies d’ordre personal. En concret, els resultats indiquen que, tot i que alguns alumnes han mostrat un bon nivell d’organització i implicació, encara hi ha una part de l’alumnat que necessita reforç i seguiment més constant per integrar l’ús de l’agenda com una rutina efectiva per a la gestió de les tasques acadèmiques.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment dels objectius establerts.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Observacions personals

Pel que fa a les observacions personals, he pogut reflexionar sobre les dificultats en les relacions interpersonals pel fet que hi ha alguns alumnes que mostren una dependència elevada del professorat per anotar les tasques i estructurar el seu temps, cosa que reflecteix una manca d’autonomia. Això es relaciona amb la necessitat d’un aprenentatge guiat (Vygotsky), però també genera tensions amb els docents que esperen més responsabilitat individual.

Referències bibliogràfiques

Coll, C., y Monereo, C. (2008). Psicología de la educación virtual: Aprender y enseñar con las tecnologías de la información y la comunicación. Morata. https://mediacaotecnologica.files.wordpress.com/2012/08/psicologia-de-la-educacion-virtual-coll-y-monereo.pdf

Pozo, J., y Postigo, Y. (2000). Los procedimientos como contenido de enseñanza y aprendizaje. Narcea

Zabala, A., y Arnau, L. (2007). 11 ideas clave: Cómo aprender y enseñar competencias. Graó.