Descripció de l’activitat

Aquesta activitat pretén que els i les alumnes revisin la seva autoavaluació inicial per identificar els progressos realitzats en les seves habilitats de treball, organització i autonomia a l’aula. A través de la comparació entre la seva autoavaluació de l’inici i el seu rendiment actual, els alumnes podran reflexionar sobre els avenços aconseguits i establir nous objectius de millora.

En concret, l’alumna de pràctiques introduirà l’activitat, explicant que es tracta d’una revisió per valorar el progrés realitzat durant les últimes setmanes. Es demanarà als i les alumnes que treguin el full d’autoavaluació inicial i se’ls lliurarà una nova fitxa d’autoavaluació final per comparar. Per cada ítem, hauran de marcar si consideren que han millorat, si s’han mantingut igual o si necessiten seguir treballant. A més a més, redactaran una breu reflexió sobre les accions o canvis que han dut a terme per millorar en determinades àrees.

Posteriorment, es farà una reflexió grupal en la qual els alumnes compartiran algunes de les millores realitzades i els objectius que volen aconseguir a partir d’ara. Això permetrà fomentar el sentit de responsabilitat i autonomia, a més de generar un espai d’intercanvi d’estratègies entre els companys/es. També, es farà una valoració final de les accions realitzades i del pla d’intervenció en el seu conjunt.

Objectius

1. Facilitar la reflexió dels alumnes sobre el seu progrés en la gestió de les tasques acadèmiques i l’ús d’eines d’organització.
2. Identificar els canvis realitzats per millorar en els seus hàbits de treball i autonomia.
3. Establir nous objectius de millora per a les àrees on encara necessiten reforç.

La reflexió personal

Pel que fa a la reflexió personal, durant l’activitat realitzada s’ha percebut que l’alumnat s’implicava en la revisió del seu procés d’aprenentatge, especialment quan comparaven les seves autoavaluacions inicials i finals. Aquesta implicació demostra la importància de les eines d’autoavaluació com a mecanisme per fomentar la reflexió personal i l’autonomia, tal com indica Pujolàs (2012), que subratlla que aquestes eines són clau per prendre consciència del progrés i identificar àrees de millora.

Un dels moments més enriquidors ha estat escoltar com alguns alumnes destacaven millores específiques, com ara l’ús més organitzat de la seva agenda o la capacitat per estructurar millor els seus apunts. Aquestes aportacions no només reflecteixen avenços individuals, sinó que també potencien un sentiment de pertinença al grup, ja que compartir èxits i dificultats crea un ambient de suport mutu.

Aspectes positius de l’activitat:

• Foment de la reflexió personal: la comparació entre l’autoavaluació inicial i la final permet als alumnes visualitzar de manera concreta el seu progrés, la qual cosa fomenta la seva motivació.
• Potenciació de l’autonomia: els i les alumnes assumeixen el seu procés d’aprenentatge i prenen consciència de les accions que poden realitzar per seguir millorant.
• Valoració del pla d’intervenció: permet analitzar si les activitats proposades han estat efectives i ajustades a les necessitats del grup.

Aspectes a millorar:

• Planificació del temps: encara que l’activitat ha estat positiva, alguns alumnes han necessitat més temps per reflexionar i fer la seva autoavaluació. Potser seria útil ampliar una mica la durada de l’activitat.

Les evidències

L’activitat s’ha realitzat el 19 de desembre de 2024. Per a completar aquesta reflexió, s’adjunten diverses evidències que reflecteixen el desenvolupament de l’activitat. En concret, es tracta de tres exemples de graelles completades per l’alumnat per visualitzar la participació i el treball fet durant la sessió. Les imatges garanteixen la privacitat de les persones implicades.

Exemples de graelles d’autoavaluació final completades: enllaç

L’avaluació

Per avaluar l’activitat, s’ha fet ús de la graella d’autoavaluació final que els i les alumnes han completat durant la sessió. Aquesta eina ha permès analitzar cada ítem per identificar si els alumnes han percebut una millora en les seves habilitats d’organització, autonomia i responsabilitat a l’aula en comparació amb l’autoavaluació inicial.

Els resultats obtinguts revelen tendències generals dins del grup, destacant tant els aspectes en què s’ha observat un progrés significatiu com aquells que encara requereixen millora. En concret, els ítems amb un avenç més notable han estat: el manteniment de la carpeta ordenada i organitzada, la planificació de les tasques per evitar deixar-les per a l’últim moment, l’organització de l’estudi i la presa d’apunts de manera estructurada i completa durant les classes. No obstant això, l’ítem relacionat amb l’anotació de tasques i exàmens a l’agenda, així com la seva revisió diària, continua sent l’àrea que més sovint es menciona com a necessària per seguir millorant.

A més a més, s’ha avaluat la sessió mitjançant el full de seguiment del Pla d’Intervenció, on s’ha registrat el desenvolupament de l’activitat i l’assoliment dels objectius establerts.

Full de seguiment del Pla d’Intervenció: enllaç

Observacions personals

Pel que fa a les observacions personals, considero que aquesta activitat ha estat molt enriquidora pel fet que he observat com els i les alumnes s’han implicat activament en el procés de revisió de la seva autoavaluació, mostrant una actitud reflexiva i crítica envers el seu progrés. Alhora, la comparació entre l’autoavaluació inicial i final amb una reflexió final i grupal ha fomentat un espai de diàleg i aprenentatge compartit molt positiu.

Un aspecte que vull destacar és que alguns alumnes han estat capaços d’identificar clarament les activitats que més els han ajudat a millorar, fet que evidencia la rellevància i utilitat de les intervencions dissenyades. En concret, a l’apartat de reflexió final de la graella d’autoavaluació, molts alumnes han indicat que les accions o canvis que han realitzat per millorar estan directament relacionats amb les activitats realitzades al llarg del pla d’intervenció. Això evidencia que les intervencions han estat útils i rellevants per al seu progrés. Activitats com la revisió de la carpeta, la planificació amb l’agenda o l’organització setmanal han estat especialment esmentades com a eines que han facilitat la seva millora.

A més a més, pel que fa a la valoració global de les activitats realitzades, la majoria dels alumnes han puntuat amb un 5 (on 1 és “poc útils” i 5 és “molt útils”), destacant que han estat especialment efectives per a l’organització, la planificació i la millora dels hàbits d’estudi.

 

Referències bibliogràfiques

Pujolàs, P. (2012). Aprender juntos, alumnos diferentes: Los equipos cooperativos en el aula. Graó.